martes, 21 de mayo de 2013

Dia a dia dels Encants Vells



Els Encants Vells (també anomenats Fira de Bellcaire), deixaran d'existir molt aviat tal i com els coneixem i com han estat al llarg de més de set segles. Un dels mercats més antics d'Europa i el més antic de Barcelona, serà properament traslladat des de la seva actual ubicació a la Plaça de les Glòries, a un nou i avantguardista emplaçament a molt poca distància de l'actual, a la mateixa plaça, edificat expressament per acollir-lo, entre el Teatre Nacional i el Museu del Disseny de Barcelona anomenat "La Grapadora", amb la qual cosa millorarà manifestament la qualitat de vida de la seva gent.

 Los Encants Vells (también llamados Fira de Bellcaire), dejarán de existir muy pronto tal como los conocemos y como han sido a lo largo de más de siete siglos. Uno de los mercados más antiguos de Europa y el más antiguo de Barcelona, será trasladado próximamente desde su actual ubicación en la Plaça de les Glòries, a un nuevo y vanguardista emplazamiento a muy poca distancia del actual, en la misma plaza, pero construido expresamente para acogerlo, entre el Teatre Nacional y el Museu del Disseny de Barcelona, "La Grapadora", con lo cual mejorará ostensiblemente la calidad de vida de su gente.







Desapareixerà aquell ambient de precarietat que els ha acompanyat fins ara, des de l'any 1928 quan van ésser traslladats on són avui, conscients de la seva situació transitòria sempre a l'espera d'un nou canvi que depenia  de la reurbanització de la plaça on es trobaven, i que no els permetia instal·lar els seus llocs de venda de manera més definitiva.



Desaparecerá aquel ambiente de precariedad que les ha acompañado hasta ahora, desde el año 1928, cuando fueron trasladados al lugar donde hoy se hallan, conscientes de su situación transitoria siempre a la espera de un nuevo cambio que dependía de la reurbanización de la plaza en la que se hallaban, y que no les permitía instalar sus lugares de venta de forma más definitiva.







Però també desapareixerà la fragilitat de les seves instal·lacions, amb les parets construïdes pels mateixos paradistes amb qualsevol material al seu abast, amb els sostres d'uralita, tot tan adient amb els objectes usats, vells i nous, que ofereixen al públic enmig d'un desordre absolutament ordenat. Potser canviarà l'atmosfera tan familiar i humana en la qual avui conviuen tots plegats.

 Tot això, m'omple de nostàlgia.

Pero también desaparecerá la fragilidad de sus instalaciones, con las paredes construidas por los mismos paradistas con cualquier material a su alcance, con sus techos de uralita, todo tan en consonancia con los objectos usados, viejos y nuevos, que se ofrecen al público enmedio de un desorden absolutamente ordenado; quizá cambiará la atmósfera tan familiar y humana en la que hoy conviven todos juntos.

Todo ello me llena de nostalgia.





Una mica d'història/ Un poco de historia




Al segle XIV ja tenim constància del mercat dels Encants a Barcelona, situat al camí del Rec, extramurs de la ciutat, mentre que al segle XVI l’emplaçament d’aquest es troba a la Plaça Nova, i més tard, al segle XVII, és traslladat a la Plaça de Sant Jaume. No és fins el segle XVIII en què s’estableix prop de La Llotja, on s'hi ubica fins els darrers anys del segle XIX.

En el siglo XIV ya nos consta que el mercado de los Encants en Barcelona estaba situado en el camino del Rec, extramuros de la ciudad, mientras que en el siglo XVI se hallaba emplazado en la Plaça Nova, y, más tarde, en el XVII, fue trasladado a la Plaça de Sant Jaume. No fue hasta el siglo XVIII, que se estableció cerca de La Llotja donde permaneció hasta los últimos años del XIX.






L'any 1877 el mercat s'instala al Saló de Sant Joan, on avui es troba l'Arc de Triomf, i al 1889 és portat  al carrer d'Urgell amb Ronda Sant Antoni, des d'on es dissemina cap al carrer de la Creu Coberta i l'Avinguda Mistral. Malgrat això, mai desapareix, i a causa de l'urbanització d'aquesta avinguda al 1928, és definitivament traslladat a l'emplaçament que encara ocupa i que és a punt d'abandonar.

El año 1877 el mercado se instala en el Saló de Sant Joan, donde hoy se encuentra el Arc de Triomf, hasta que en 1889 es llevado a la calle de Urgell con Ronda Sant Antoni, desde donde se disemina hacia la calle Creu Coberta y la Avenida Mistral. Sin embargo, nunca desaparece, y con motivo de la urbanización de esta avenida en 1928, es trasladado definitivamente al emplazamiento que aún ocupa y que pronto abandonará.







Si busquem al Diccionari de la Llengua Catalana el mot “encant”, trobarem en la seva primera accepció el següent text: “venda pública de béns (mobles o immobles) o drets, amb intervenció de l’autoritat judicial o administrativa, en la qual les coses són adjudicades al més adient; subhasta”. En la segona accepció, continua: “Lloc on hom celebrava habitualment aquesta venda. Lloc on hom ven coses velles”.



Si buscamos en el Diccionari de la Llengua Catalana la palabra "encant", encontraremos en su primera acepción el siguiente texto: "venta pública de bienes (muebles o inmuebles), con la intervención de la autoridad judicial o administrativa, en la cual las cosas son adjudicadas al más adecuado; subasta". En la segunda acepción, prosigue: "Lugar donde se celebraba habitualmente esta venta. Lugar donde se venden cosas viejas".




Genèricament, com “encants” s’entenia un mercat d’objectes vells o d’ocasió de tota mena. Des de finals del segle XVIII, aquest  es celebrava els dilluns, dimecres i divendres no festius, sota i davant els pòrtics (o voltes) anomenats antigament "dels fusters”, davant La Llotja. 


Genéricamente, como "encants" se entendía un mercado de objetos viejos o de ocasión de todo tipo. Desde finales del siglo XVIII, éste se celebraba los lunes, miércoles y viernes no festivos, debajo y delante de los pórticos (o "voltes") antiguamente llamados "de los carpinteros", enfrente de La Llotja.






Desapareixerà aquell ambient de precarietat que els ha acompanyat fins ara, des de l'any 1928 quan van ésser traslladats on són avui, conscients de la seva situació transitòria sempre a l'espera d'un nou canvi que depenia  de la reurbanització de la plaça on es trobaven, i que no els permetia instal·lar els seus llocs de venda de manera més definitiva.



Desaparecerá aquel ambiente de precariedad que les ha acompañado hasta ahora, desde el año 1928, cuando fueron trasladados al lugar donde hoy se hallan, conscientes de su situación transitoria siempre a la espera de un nuevo cambio que dependía de la reurbanización de la plaza en la que se hallaban, y que no les permitía instalar sus lugares de venta de forma más definitiva.







Aquí comença l’art del bon encantista: tenir bon ull, saber on s’ha de pujar o afluixar, resoldre la pugna establerta entre comprador i venedor amb possibilitats d’èxit pel darrer, que durant l’execució de la seva feina, en aquell temps, es vestia amb la pitjor roba i no demostrava interès per comprar o vendre alló que l’hi interessava.


Aquí empieza el arte del buen encantista: tener "buen ojo", saber donde se debe subir o bajar un precio, resolver la pugna establecida entre comprador y vendedor con posibilidades de éxito para éste último que, durante la ejecución de su trabajo en aquel tiempo, vestía sus peores ropas y no demostraba interés por comprar o vender aquello que le interesaba.





Les autoritats municipals, per evitar que la fira s’estengués cap a la Plaça del Palau on coincidien la residència del Capità General, la Duana, el Pes del Rei i l’entrada principal de La Llotja, a més de l’intens tràfec del port, la van adreçar cap a la Plaça de Sant Sebastià (actualment plaça d'Antonio López), de gran amplitud, convertint-la en el centre dels Encants.


Para evitar que la feria se extendiera hacia la Plaça del Palau, donde coincidían la residencia del Capitán General, la Aduana, el Pes del Rei y la entrada principal de La Llotja, además del intenso movimiento portuario, las autoridades municipales canalizaron el mercado hacia la Plaça de Sant Sebastià (actual Plaza de Antonio López), de gran amplitud, convirtiéndola en el centro de los Encants.









Tant és així, que els barcelonins, molt afeccionats a aquell bulliciós espai, pintoresc i concorregut, van canviar-li el nom espontàniament sense fer cas del que diguessin els rètols indicadors de la plaça, i la van batejar com plaça dels Encants, mentre que l’estesa de parades del carrer del Consolat era coneguda com fira de Bellcaire, nom provinent d’un mercat de trastos vells establert a la Rambla durant l’ocupació de Barcelona per les tropes franceses fins al gener del 1816.


Tanto fue así, que los barceloneses, muy aficionados a frecuentar aquel bullicioso espacio, pintoresco y concurrido, cambiaron su nombre espontáneamente sin hacer caso de los rótulos indicadores de la plaza, y la bautizaron como Plaça dels Encants, mientras que la extensión de paradas en la calle del Consolat era conocida como Fira de Bellcaire, nombre que provenía de un mercado de trastos viejos ubicado en la Rambla durante la ocupación de Barcelona por las tropas francesas hasta enero de 1816.








Com he dit al principi, el mercat situat a la Plaça dels Encants, al costat de La Llotja, va ser el últim emplaçament d'aquesta fira, abans de ser traslladat a finals del 1800 a la Ronda de Sant Antoni, i, des d'allà, a la Plaça de les Glòries.

Como he dicho al principio, el mercado situado en la Plaça dels Encants, al lado de La Llotja, fue el último emplazamiento de esta feria, antes de ser trasladado a finales de 1800 a la Ronda de Sant Antoni, y desde allí, a la Plaça de les Glòries.







A la fotografia de dalt, un dels carrerons on es troben els magatzems del Encants Vells actuals.

En la fotografía de arriba, una de las callejuelas donde se hallan los almacenes de los actuales Encants Vells.







La font de "Sant Luques",inaugurada el 1966, situada a la plaça on es troben  les parades de venda de mobles. 

La fuente de "Sant Luques", inaugurada en 1966, está situada en la plaza donde se encuentran   las paradas de venta de muebles.






Un dels carrerons perpendicular al carrer Dos de Maig, amb les parades de taulades d'uralita.
                                                                                           
Una de las callejuelas perpendiculares a la calle Dos de Maig, con sus paradas de techos de uralita.  







La subhasta pública és el principal signe d'identitat dels Encants Vells. Es realitza al pati central del mercat, subhastant els lots exposats en les parades habilitades a tal efecte.

La subasta pública es el principal signo de identidad de los Encants Vells. Se lleva a cabo en el patio central del mercado, subastando los lotes expuestos en las paradas destinadas para ello.







Interior d'una parada d'antiguitats on es poden descobrir tresors. S'han donat  situacions en què, a causa del bon olfacte del comprador o a un cop de sort, algú s'ha emportat una petita obra d'art a molt bon preu.                                                

  
Interior de una parada de antigüedades donde se pueden descubrir tesoros. Se han dado casos    en que, debido al buen olfato del comprador o a un golpe de suerte, alguien se ha llevado una pequeña obra de arte a muy buen precio.




Sembla gairabé impossible trobar qualsevol cosa sota aquest caos, però els venedors tenen perfectament controlats tots els seus articles.

Parece casi imposible encontrar algo en medio de este caos, pero los vendedores tienen perfectamente controlados todos sus artículos.




            
Segons les estadístiques, el mercat és visitat setmanalment per unes noranta mil personas de mitjana.

Según las estadísticas, el mercado es visitado por unas noventa mil personas semanalmente.





Actualment, als Encants Vells s'hi venen també molts articles de primera mà.

Actualmente, en los Encants Vells también se venden artículos de primera mano.


Podem trobar parades de llibres antics des d'un euro. edicions de revistes dels vuitanta, tot tipus de còmics, cartells, i altres articles propis d'una fira de llibres de segona má.

Podemos encontrar paradas de libros antiguos desde un euro, ediciones de revistas de los ochenta, todo tipo de cómics, carteles, y otros artículos propios de una feria de libros de segunda mano.




Entre els venedors dels Encants  es troben personatges d'una gran força i personalitat, que enriqueixen i donen vida al mercat.

Entre los vededores de los Encants se encuentran personajes de una gran fuerza y personalidad, que enriquecen y dan vida al mercado.





Al final de la jornada, a l'Esplanada de la Subhasta es recullen els articles que, no havent trobat comprador, s'han decidit eliminar per portar-los a reciclar.
                                   
Al final de la jornada, en la Explanada de la Subasta se recogen los artículos que, no habiendo encontrado comprador, se han decidido eliminar para llevarlos a reciclar.







Aquests dies, tots els encantistes estan preparant el seu trasllat a les noves instal·lacions, controlant les obres, els mobiliaris i tots els detalls perquè tot estigui preparat quan el proper 14 de juny siguin inaugurats els Encants Barcelona. Amb tota seguretat, a molts els acompanyarà la nostàlgia quan deixin per sempre l'espai que els ha acollit al llarg de tants anys; però també sabran que, tot i conservant la seva filosofia de sempre, s'estan obrint a la modernitat en ubicar-se a unes noves instal·lacions municipals que amb tota probabilitat es convertiran en una nova icona de la ciutat de Barcelona. Personalment, crec que Els Encants Vells de Barcelona, com la Fira de les   Puces a París, "El Rastro" a Madrid i molts d'altres, no desapareixeran mai, perquè són imprescindibles dins d'una gran ciutat.




A día de hoy, todos los encantistes están preparando su traslado a las nuevas instalaciones, controlando las obras, el mobiliario y todos los detalles para que todo esté a punto cuando el próximo 14 de Junio se inauguren los Encants Barcelona. Con toda seguridad, a muchos les acompañará la nostalgia cuando dejen para siempre el espacio que les ha acogido tantos años; pero también sabrán que, sin dejar de conservar su filosofía, se están abriendo a la modernidad al ubicarse en unas nuevas instalaciones municipales llamadas a convertirse en un nuevo icono de la ciudad de Barcelona.
Personalmente creo que Els Encants Vells de Barcelona, como la Feria de "les Puces" de París, "El Rastro" de Madrid  y muchos otros, no desaparecerán nunca, porque son imprescindibles para una gran ciudad.


                                                          
                                                                   








No hay comentarios:

Publicar un comentario